María Enríquez (c.1474-c.1537).

Esbozos para una biografía

Palabras clave: María Enríquez, Borgia, Ducado de Gandía, Nobleza, Valencia

Resumen

El presente artículo analiza la trayectoria vital de María Enríquez de Luna, duquesa regente de Gandía en el tránsito del siglo XV al XVI, a partir del análisis de la documentación municipal y señorial y de la bibliografía existente. El examen crítico de las fuentes inéditas y de las publicadas permite cuestionar el carácter autónomo de muchas de las acciones de gobierno que llevó a cabo la duquesa durante su regencia. En realidad, estaban ya presentes durante el ducado de sus espesos, Pere Lluís de Borja, primero, y Joan de Borja después. Ello no implica, para nada, asumir que María Enríquez fue un peón sometido a los designios de Alejandro VI sino situar la acción de gobierno y mecenazgo de la regente en su pertinente contexto histórico.

Descargas

La descarga de datos todavía no está disponible.

Citas

Amorós, L. (1982): El monasterio de Santa Clara de Gandía y la familia ducal de los Borja, Sercopal, Gandia.

Aparisi Romero, F. (2015), Història de Beniopa, Gandia, Ajuntament de Gandia.

Ardit Lucas, M. (2012-2013), «El ducat de Gandia en el mapa senyorial valencià (cap a 1540). Una primera aproximació», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 4: 41-60.

Batllori, M. (1994): La família Borja, Edicions Tres i Quatre, València.

Batllori, M. (1998): De València a Roma. Cartes triades dels Borja, Quaders Crema, Barcelona.

Canet Aparisi, T. (2010): «Conflictividad jurisdiccional en la Valencia moderna: instancias enfrentadas y vías de solución», Studia historica. Historia moderna, 32: 335-373.

Chabàs, R. (1890): «Sección de Documentos», El Archivo, tomo IV/ Cuaderno IX: 290-408.

Company i Climent, X. (2006), Paolo de San Leocadio i els inicis de la pintura del Reinaixement a Espanya, CEIC Alfons el Vell, Gandia.

Company i Climent, X. (2012): «L’assumpció del rol Borja en la duquessa Maria Enríquez de Gandia», Bellveser, R. (coord.) Dones i literatura entre l’edat mitjana i el Renaixement, Institució Alfons el Magnànim, València: 181-211.

Cruselles Gómez, J. M. (1995): «El cardenal de Capua», Narbona, R. (ed.), L’univers dels prohoms, Edicions Tres i Quatre, València: 217-256.

Fernández de Córdova Miralles, A. (2017): «El cardenal Joan Llopis, política y mecenazgo al servicio de los Borja (1454-1501)», Hispania Sacra, 69 (139): 133-148.

Framis, M.; Pellicer, V.; Company, X., coords (200)2: La Seu-Col·legiata de Santa Maria de Gandia, Associació ‘Amics de la Seu’, Gandia.

García Rivas, M. (2011): «Los esponsales de Juan II de Borja en Fréscano (Zaragoza)» Enrique García Hernán, E.; Ryan, M. (coord.), Francisco de Borja y su tiempo: Política, religión y cultura en la Edad Moderna, Albatros, Madrid: 133-144.

Garcia-Oliver, F.; Aparisi, F.; Rangel, N.; Royo, V. (2009): Hug de Cardona. Col·lecció diplomàtica (1407-1482), Publicacions de la Universitat de València, València.

González Zalacain, R.; Muñoz Gómez, V. (2020): «Poder aristocrático y género en la conquista y colonización Canarias: Beatriz de Bobadilla, gran señora de las islas», Anais de História de Além-Mar, XXI: 49-80.

Guerrero Navarrete, Y. (2016): «Testamentos de mujeres: una fuente para el análisis de las estrategias familiares y de las redes de poder formal e informal de la nobleza castellana», Studia histórica: historia medieval, 34: 88-118.

Herrero, A. (2002): «La relación de la Seu con la ciudad, el ducado, la jerarquía eclesiástica y las instituciones-religiosas», Framis, M.; Pellicer, V.; Company, X., coords (200)2: La Seu-Col·legiata de Santa Maria de Gandia, Associació ‘Amics de la Seu’, Gandia: 409-443.

La Parra López, S. (1994): «Les Borja, entre el palau i el convent», Espai Obert. Revista d’Assaig i Investigació, 1: 86-91.

La Parra López, S. (2002): «La dona reclosa. Monges en la Gandia dels Borja» en Santiago La Parra López (coord.) La memoria amagada. Dones en la historia de Gandia, CEIC Alfons el Vell, Gandia: 81-127.

La Parra López, S. (2006): «El nacimiento de un señorío singular: el ducado gandiense de los Borja», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 24: 31-66.

La Parra López, S. (2016): «Tras las huellas de Isabel de Borja y María Enríquez: un itinerario histórico borgiano con Lucrecia al fondo» Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 5: 1-20.

La Parra López, S. (2018): «María Enríquez de Luna», http://dbe.rah.es/biografias/28095/maria-enriquez-de-luna 2018, [Consultado el 29 de mayo de 2023]

Llopis, J. (OFM) (1781): Crónica del real monasterio de la seráfica madre Santa Clara de la ciudad de Gandía, copia microfilm Arxiu Històric de Gandia.

Muñoz Gómez, V. (2015): «Mujeres aristocráticas y el poder del linaje en la Castilla bajomedieval: la reina viuda Leonor de Alburquerque y la defensa de la casa real de Aragón (1416-1435)» García-Fernández, M.; Cernadas Martínez, S. (ed.), Reginae Iberiae. El poder regio femenino en los reinos medievales peninsulares, Universidad Santiago de Compostela, Santiago de Compostela: 245-276.

Olaso Sendra, V. (1987): «L’endeutament censal a la vila de Gandia durant la baixa edat mitjana», Ullal, 11: 51-64.

Olaso Sendra, V. ed. (2005): El Manual de Consells de Gandia a la fi del segle XV, Publicacions de la Universitat de València, València.

Pagès Poyatos, A. (2017): «El Queenship como modelo teórico de poder formal e informal aplicado a la nobleza: apuntes para una propuesta metodológica», Journal of Feminist, Gender and Women Studies, 5: 47-56.

Pastor Zapata, J. L. (1984): «Censales y propiedad feudal. El Real de Gandia: 1407-1550», Homenaje a Angel Ferrari, Madrid: 737-766.

Pastor Zapata, J. L. (1992): Gandia en la Baixa Edat Mitjana: la vila i el senyoriu dels Borja, CEIC Alfons el Vell, Gandia.

Pastor Zapata, J. L. (2009): «Documentación sobre los Borja, duques de Gandía, en los fondos de Osuna del Archivo Histórico Nacional (Toledo): 1485-1543», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2: 191-199.

Pelaz Flores, D. y Val Valdievieso, I. del (2015): «La historia de la mujeres en el siglo XXI a través del estudio de la reginalidad medieval», Revista de historiografía, 22: 101-127.

Pons Fuster, F. (2008): La Germania a Gandia i el duc Joan de Borja, CEIC Alfons el Vell, Gandia.

Pons Fuster, F. (2012-2013): «Cultura i Religió a Gandia a la primera meitat del Segle XVI», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 4:131-151.

Pons Fuster, F. (2021): Entre un papa y un santo: Juan de Borja, 1494-1543, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid.

Robichon, J. (1991): Los Borgia. La trinidad maldita, EDAF, Madrid.

Rubio Vela, A. (19995): «Las epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo XV. Nuevas aportaciones», Estudis castellonencs, 6: 1179-1222.

Sanchis Sivera, J. (2001): Alguns documents i cartes privades que pertanyeren al segon duc de Gandia en Joan de Borja. Notes per a la història d’Alexandre VI, ed. S. La Parra; V. Garcia Martínez, CEIC Alfons el Vell: Gandia (original 1919).

Torró, J. (2006): El naixement d’una colónia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), Publicacions de la Universitat de València, València.

Viciano, P. (2003): «Pagesos que innoven. La petita explotació en les transformacions agràries de la fi de l’Edat Mitjana», Barceló, M. et al. (eds.), El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, Publicacions de la Universitat de València, València: 503-522.

Publicado
2024-01-18
Cómo citar
Aparisi Romero, Frederic. 2024. «María Enríquez (c.1474-C.1537)». Cuadernos Del CEMYR, n.º 32 (enero), 287-307. https://doi.org/10.25145/j.cemyr.2024.32.14.
Sección
Artículos