Αναμνήσεις και επιδράσεις του Βυζαντίου στο ιπποτικό μυθιστόρημα Tirant Lo Blanch (15ου αιώνα)

  • Manuel Serrano Πανεπιστήμια Κρακοβίας και Αλικάντε
Palabras clave: novela caballería, Bizancio, Corona de Aragón, historia medieval

Resumen

El presente trabajo analiza las relaciones e influencias del mundo bizantino en la novela Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, compuesta apenas una década después de la caída de Constantinopla pero publicada en 1490. En la novela aparecen elementos históricos de la historia de Bizancio en su relación con Occidente, desde las andanzas de Roger de Flor y la Compañía catalana en ayuda de Bizancio a principios del s. XIV, hasta las relaciones entre Occidente y los últimos emperadores Paleólogos, todo ello trasladado a la figura novelesca de Tirant.

Descargas

La descarga de datos todavía no está disponible.

Citas

AYENSA, E. (1997): “El record dels catalans en el folklore grec”, L’avenç [Els catalans a Grècia] 213: 56-58, Barcelona.

BARBARO, N. (1856): Giornale dell’ assedio di constantinopoli, E. CORNET (επιμ.), Tendler & Comp., Viena.

BEKKER, I. (1834): C.S.H.B., Druckerei Weber, Bonn.

BERNAL, J. M. (1998): “Els catalans a orient: la configuració d’ un mite nacional”, L’Avenç 221: 6-11.

BUONDELMONTI, C. (1824): Liber insularum archipelagi, L. DE SNNER (επιμ.), Druckerei Gustav Reimer, Leipzig & Berlin.

CALCOCONDILAS, L. (1922-1927): Historiarum demonstrationes, II vols., Jeno DARKÓ (επιμ.), Academia Litterarum Hungarica, Budapest.

CUOMO, A. M. (ed.). (2016): Ioannis Canani de Constantinopolitana obsidione relatio. A Critical Edition, with English Translation, Introduction, and Notes of John Kananos’ Account of the Siege of Constantinople in 1422, byzantinisches Archiv 30, De Gruyter, Boston/Berlin.

ΔΕΤΟΡΑΚΗΣ, Θ. (1990): Ιστορία της Κρήτης, Ιράκλειο.

DÍAZ-MAS, P. (2003): “El eco de la caída de Constantinopla en las literaturas hispánicas”, P. BÁDENAS - I, PÉREZ (επιμ.), Constantinopla 1453. Mitos y realidades, C.S.i.C., Madrid, 317-349.

D’ OLWER, L. N. (1961): “Tirant lo Blanc: examen de algunas cuestiones”, Nueva Revista de Filología Hispánica xV: 141-142.

D’ OLWER, L. N. (19743): L’expansió de catalunya en la Mediterrània oriental, Proa, Barcelona.

DOUROU-ELIOPOULOU, M. (1997): “El Ducat d’Atenes i el Principat d’Acaia (1311-1388)”, L’Avenç [Els catalans a Grècia] 213: 52-55, Barcelona.

DOUROU-ELIOPOULOU, M. [ΝΤΟΥΡΟΥ-ΗΛΙΟΠΥΛΟΥ, Μ.] (1995): “H καταλάνικη παρουσία στην Κρήτη τον 14ο αιώνα”, Ν. Ε. ΠΑΠΑΔΟΓΙΑΝΝΑΚΗΣ (επιμ.), Πεπραγμένα Ζ΄ Διεθνές Κρητολογικού Συνεδρίου, Ιστορική και Λαογραφική Εταιρεία Ρεθύμνου, Ρέθυμνο, Β/2: 587-591.

DOUROU-ELIOPOULOU, M. (1997): “Οι Δυτικοί στη Βενετοκρατουμένη Ρωμανία (Κρήτη, Μεθώνη, Κορώνη) από το 1261 ως το 1386. Γενική επισκόπηση”, Θησαυρήσματα 27: 37-64.

DOUROU-ELIOPOULOU, M. (2005): Το Φράγκικο Πριγκιπάτο της Αχαΐας (1204-1432). Ιστορία, Οργάνωση, Κοινωνία, Εκδόσεις Βάνιας, θεσσαλονίκη.

DOUROU-ELIOPOULOU, M. (2012α): “Αραγώνιοι και καταλανοί. Τα καταλανικά δουκάτα των Αθηνών και των Νέων Πατρών”, M. ΝΤΟΥΡΟΥ-ΗΛΙΟΠΥΛΟΥ (επιμ.), Από τη Δυτική Ευρώπη στην Ανατολική Μεσόγειο. Οι σταυροφορικές ηγεμονίες στη Ρωμανία (13ος-15ος αιώνας). Πολιτικές και θεσμικές πραγματικότητες, Πανεπιστημιακές Εκδόσεις Κύπρου - Εκδόσεις Gutenberg, Αθήνα, 117-129.

DOUROU-ELIOPOULOU, M. (2012β): “Οι Καταλανοί του Δουκάτου των Αθηνών και οι σχέσεις τους με τους Φράγκους τον 14ο αιώνα”, ΙΝΣΤΙΤΟΥΤΟ ΘΕΡΒΑΝΤΕΣ, Η Καταλανο-αραγωνική κυριαρχία στον ελληνικό χώρο, Αθήνα, 7-22.

DOUROU-ELIOPOULOU, M. (2013): Οι Δυτικοί στη Ρωμανία (13ος-15ος ΑΙΩΝΑΣ). Μία Ερευνητική Προσέγγιση, Κοράλι, Αθήνα.

DURÁN I DUELT, D. (2002): “Tension et equilibre dans les petites communautes d’occidentaux à Constantinople: l’example des Catalans au xVe siècle”, M. BALLARD, A. DUCELLiER (επιμ.), Migrations et diásporas Méditérranéennes (X-XVI siècles), Paris, 97-102.

DURÁN I DUELT, D. (2009): “Presencia Hispánica en Rodas. A propósito del Albergue de la Lengua Española”, MRAMEGH 19: 97-112.

ESPADALER, A. M. (1995): “Piezas para construir Tirant», J. PAREDES NÚÑEZ (επιμ.), Estudios sobre el ‘Tirant lo Blanc’, Universidad de Granada, 59-74.

FERRER, F. (1989): Romans de la armada del Soldá contra Rodes, J. AUFERIL (επιμ.), Barcino, Barcelona.

FERRER I MALLOL, M. (επιμ.) (2003): Els catalans a la Mediterrània oriental a l’edat mitjana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

GIUNTA, F. (1959): Aragonesi e catalani nel Mediterraneo, Palermo [t.I, 159-192].

GREGORAS, N. (1973): Rhomäische Geschichte. J. L. VAN DIETEN (επιμ.), Anton Hiesermann Verlag, Stuttgart.

HAUF, A. (2003): “Historia versus literatura: Apunts sobre Rodes, Grècia i l’orient en textos catalnas medievals”, FERRER I MALLOL, M. (επιμ.), Els catalans a la Mediterrània oriental a l’edat mitjana, institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 327-357.

HAUF, A. (επιμ.) (2005): Tirant Lo Blanch. εκδ. Tirant lo Blanch, Valencia.

ΙΝΣΤΙΤΟΥΤΟ ΘΕΡΒΑΝΤΕΣ (2012): Η Καταλανο-αραγωνική κυριαρχία στον ελληνικό χώρο, Αθήνα.

JACOBY, D. (1996): “La «Compagnie Catalane» et l’état catalan de Grèce. Quelques aspects de leur histoire”, Journal de Savants 2.2: 78-103.

JACOBY, D. (1997): “L’estat català a Grècia: Evolució interna”, L’avenç [Els catalans a Grècia] 213: 18-21.

JACOBY, D. (2003): “L’état catalán en Grèce: societé et institutions politiques”, FERRER I MALLOL, M. (επιμ.), Els catalans a la Mediterrània oriental a l’edat mitjana,institut d’Estudis Catalans,Barcelona, 79-102.

JIMÉNEZ DE LA ESPADA, M. (1874): Pedro Tafur, andanças e viajes de Pedro Tafur por diversas partes del mundo avido (1435-1439), imprenta M. Ginesta, Madrid.

ΚΙΟΡΙΔΗΣ, Ι. (2016): Ραμον Μουντανερ. Το ελληνικό τμήμα του Χρονικού. Ramon Muntaner. La secció grega de la crònica, με συνεργασία των E. FERRER, J. J. POMER & J. REDONDO, Ed. Rhemata.

L’AVENÇ (1997): L’avenç. revista de història i cultura, αριθ. 213: Els catalans a Grècia, Barcelona.

LAIOU, A. (1972): Constantinople and the Latins. The Foreign Policy of Andronicus II. 1282-1328, Cambrigde, Massachusetts.

LEGRAND, E. (1874): Recueil de chansons populaires grecques, Collection de monuments pour servir à l’étude de la langue néo-hellénique, Maisonneuve & Coe, Paris [nouvelle Série, i, 48, 74-76].

MALTEZOU, CH. (2003): “Attività catalana in Creta (XIV sec.)”, FERRER I MALLOL, M. (επιμ.), Els catalans a la Mediterrània oriental a l’edat mitjana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 113-128.

MARCOS, E. (1996): Die Byzantinisch-Katalanischen Beziehungen im 12. und 13. Jahrhundert unter besonderer

Berücksichtigung der Chronik Jakobs I. von Katalonien-Aragon, Institut für Byzantinistik,Nneugriechische Philologie und Kunstgeschichte der Ludwig-Maximilians Universität, Miscellanea Byzantina Monacensia 37.

MARCOS, E. (1997): “La compañia Catalana i Bizanci”, L’avenç [Els catalans a Grècia] 213: 12-17.

MARCOS, E. (2003): “Els catalans i l’imperi bizantí”, FERRER I MALLOL, M. (επιμ.), Els catalans a la Mediterrània oriental a l’edat mitjana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 23-78.

MARINESCO, C. (1953-1954): “Du nouveau sur Tirant Lo Blanch”, Estudis romànics iV: 137-203.

MARINESCO, C. (1956): “Nuevas notas sobre «Tirant Lo Blanch»”, Brah CXXXVIII: 287-305 [= 1953-1954].

MARINESCO, C. (1957): “Deux Empereurs byzantins en occident: Manuel II et Jean VIIIi Paléologue”, comptes rendus des séances de l’académie des inscriptions et Belles-Lettres 101-1: 23-35.

MARINESCO, C. (1979): “Nouvelles recherches sur le Tirant lo Blanc”, Estudis Universitaris catalans xiii: 410-414.

MARINESCO, C. (1994): La politique orientale d’Alfonse V d’Aragon, roi de naples (1416-1458), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

MONCADA, F. DE (1623): Expedición de catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, Espasa Calpe, Madrid.

MONCADA, F. DE [ΜΟΝΚΑΔΑ, Φ. ΝΤΕ] (1984): Εκστρατεία των Καταλανών και Αραγονέζων κατά Τούρκων και Ελλήνων, Ι. ΙΑΤΡΙΔΗ (επιμ.), Βιβλιοπώλειον της Εστίας, Αθήνα.

MORFAKIDIS, M. (1981): “Los catalanes en Grecia en la obra de nicéforo Gregorás”, Cuadernos de Estudios Medievales VI-VII: 155-178.

MORFAKIDIS, M. (1987): “La presencia catalana en Grecia: relaciones entre griegos y catalanes según las fuentes”, Erytheia 8.2: 217-231.

MORFAKIDIS, M. [ΜΟΡΦΑΚΙΔΗΣ, Μ.] (2002): “Οι Καταλανοί στον ελληνικό νησιωτικό χώρο τον ΙΔ’ αιώνα”, Πρακτικά του Β’ Ευρωπαϊκού Συνεδρίου Νεοελληνικών Σπουδών, Ρέθυμνο, 10-12 Μαίου 2002, Ελληνικά Γράμματα, Αθήνα.

MORFAKIDIS, M. - ALCALDE, C. (1983): “La ‘Crónica de Galaxeidion’. Aportación a la bibliografía sobre la dominación catalana en Grecia, Unidad y pluralidad en el mundo antiguo”, Unidad y pluralidad en el mundo Antiguo. Actas del VI Congreso Español de Estudios Clásicos, Madrid, vol. II, 183-190.

MUNTANER, R. (1558): Chronica o descripció dels fets e hazanyes del inclyt rey Don Jaume Primer, rey d’Aragó, de Mallorques e de Valencia, compte de Barcelona e de Muntpeller, e de molts de sos descendents, Imprenta Viuda de Joan Mey Flandro, Valencia.

MUNTANER, R. [ΜΟΥΝΤΑΝΕ Ρ.] (2014): Η εκστρατεία των Καταλανών στην Ανατολή [Ν. ΠΡΑΤΣΙΝΗΣ: Μετάφραση, Πρόλογος, Εισαγωγή, Σχόλια], Στοχαστής, Αθήνα.

NICOL D. M. (1992): The immortal Emperor. The Life and Legend of Constantine Palaiologos, Last Emperor of the romans, Cambridge University Press.

OSTASZ, W. (2007): “Kompania Katalońska a idea wskrzeszenia Cesartswa Łacińskiego i Krucjatowe Projekty lat 1302-1305”, Studenckie Zeszyty historyczne. Koła naukowego historyków Studentów Uniwersytetu Jagiellońskiego 11: 15-32.

OSTASZ, W. (2009): Śródziemnomorska kariera rogera de Flor do roku 1303 [Praca magisterska] Kraków.

OSTASZ, W. (2011): “Roger de Flor’s Campaign of 1304 in Western Anatolia: A Reinterpretation”, in Between Constantines: representations and Manifestations of an Empire, Oxford Byzantine Society International Graduate Conference 2011 (University of Oxford, 4-5 March 2011).

PAQUIMERES, J. (1835): De Michaele et Andronico Palaeologis libri XIIIi, I. BEKKER (επιμ.), v. 1-2, (s.e.) Bonn.

PERTUSI, A. (ed.) (1976): La caduta di Costantinopoli. Le testimonianze dei contemporanei, Fondazione Lorenzo Valla, Verona.

REYERO, C. (1998): El arte en el Senado, Senado, Madrid [286-288].

RIQUER, M. DE, (1990): Aproximació al Tirant lo Blanc, Quaderns Crema, Valencia.

RIQUER, M. DE (1992): Tirant lo Blanch, novela de historia y ficción, Sirmio, Barcelona.

ROCCATAGLIATA, A. (1978): “Da Bisanzio a Chio nel 1453”, Miscellanea di Storia italiana e mediterranea per Nino Lamboglia, Collana storica di Fonti e Studi 23: 383-408, Istituto di paleografia e storia medievale, Università di Genova [σ. 386].

RUBIÓ I LLUCH, A. (1886): Los navarros en Grecia y el Ducado catalán de Atenas en la época de su invasión, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona.

RUBIÓ I LLUCH, A. (1888): La expedición y dominación de los Catalanes en Oriente juzgadas por los griegos, 12-13 febrero, Real Academia de las Buenas Letras, Barcelona.

RUBIÓ I LLUCH, A. (1919): “Setge i conquesta de l’Acropolis d’Atenes per Rainer Acciajuoli (1387-1388)”, miscellanees Crexells: 191-204, Barcelona.

RUBIÓ I LLUCH, A. (1947 [2001]): Diplomatari de l’Orient Catalá (1301-1409). Collecció de documents per a la Historia de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopatria, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

RUNCIMAN, S. (1965): The Fall of Constantinople, 1453, Cambridge University Press.

ΣΑθΑΣ, Κ. (1865 [1914]): Το χρονικό του Γαλαξειδίου, Αθήνα.

SCHLUMBERGER, G. L. (1902): Expédition des “Almugavares” ou routiers Catalans en Orient de l’án 1302 à l’an 1311, Plon, Paris.

SERRANO, M. (2007): “Testimonios occidentales y griegos previos a la Caída: C. Buodelmonti y I. Kananós”, E. MOTOS - M. MORFAKIDIS (επιμ.), Constantinopla. 550 años de su caída, Centro de Estudios Bizantinos, Neogriegos y Chipriotas, Granada, T. I, 323-334.

SERRANO, M. (2011α): “Continuidad e innovación en Bizancio: La crónica de i. Kananós”, Actas del XII Congreso Español de Estudios Clásicos, S.E.E.C., Madrid, vol. III, 145-151.

SERRANO, M. (2011β): “Elements històrics de l’imperi Bizantí en el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell”, V. MARTINES (επιμ.), Tirant Lo Blanch Poliglota (1511-2011). Cincents anys de traduccions i estudis, Marfil, Gandía, 57-61.

SERRANO, M. (2013): “La crónica de Ioannis Kananós de un asedio contra Constantinopla (1422)”, F. GARCÍA, P. GONZÁLEZ, F. HERNÁNDEZ, O. OMATOS (επιμ.), Τη γλώσσα μου έδωσαν ελληνική. Homenaje a la profesora P. Stavrianopulu, Logos Verlag, Berlin, 521-542.

SETTON, K. M. (1948): Catalan domination of Athens. 1311-1388, Cambrigde, Massachusetts.

ΣΤΑΜΑΤΙΑΔΟΥ, Ε. (1869): Οι Καταλανοί εν τη Ανατολή, Τυπογραφείο Κ. Αντωνιάδου, Αθήνα.

TIRANT LO BLAMCH POLIGLOTA (1511-2011). Cinc-cents anys de traduccions i estudis (2011): V. MARTiNES (επιμ.), Marfil, Gandía.

ZACHARIADOU, E. (1980): “The Catalans of Athens and the Beginning of the Turkish Expansion in the Aegean Area”, Studi medievali [3rd ser.] 21.2: 821-838, Spoleto.

ZACHARIADOU, E. (1997): “Catalans, Turcs i Venecians”, L’Avenç [Els Catalans a Grècia] 213: 22-25, Barcelona.

ZAKYTHINOS, D. (1975): Le Despotat Grec de Morée, 2 vols., Variorum Reprints, London.

Publicado
2018-07-15
Sección
Artículos