Αναμνήσεις και επιδÏάσεις του Βυζαντίου στο ιπποτικό μυθιστόÏημα Tirant Lo Blanch (15ου αιώνα)
Resumen
El presente trabajo analiza las relaciones e influencias del mundo bizantino en la novela Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, compuesta apenas una década después de la caÃda de Constantinopla pero publicada en 1490. En la novela aparecen elementos históricos de la historia de Bizancio en su relación con Occidente, desde las andanzas de Roger de Flor y la CompañÃa catalana en ayuda de Bizancio a principios del s. XIV, hasta las relaciones entre Occidente y los últimos emperadores Paleólogos, todo ello trasladado a la figura novelesca de Tirant.
Citas
AYENSA, E. (1997): “El record dels catalans en el folklore grecâ€, L’avenç [Els catalans a Grècia] 213: 56-58, Barcelona.
BARBARO, N. (1856): Giornale dell’ assedio di constantinopoli, E. CORNET (επιμ.), Tendler & Comp., Viena.
BEKKER, I. (1834): C.S.H.B., Druckerei Weber, Bonn.
BERNAL, J. M. (1998): “Els catalans a orient: la configuració d’ un mite nacionalâ€, L’Avenç 221: 6-11.
BUONDELMONTI, C. (1824): Liber insularum archipelagi, L. DE SNNER (επιμ.), Druckerei Gustav Reimer, Leipzig & Berlin.
CALCOCONDILAS, L. (1922-1927): Historiarum demonstrationes, II vols., Jeno DARKÓ (επιμ.), Academia Litterarum Hungarica, Budapest.
CUOMO, A. M. (ed.). (2016): Ioannis Canani de Constantinopolitana obsidione relatio. A Critical Edition, with English Translation, Introduction, and Notes of John Kananos’ Account of the Siege of Constantinople in 1422, byzantinisches Archiv 30, De Gruyter, Boston/Berlin.
ΔΕΤΟΡΑΚΗΣ, Θ. (1990): ΙστοÏία της ΚÏήτης, ΙÏάκλειο.
DÃAZ-MAS, P. (2003): “El eco de la caÃda de Constantinopla en las literaturas hispánicasâ€, P. BÃDENAS - I, PÉREZ (επιμ.), Constantinopla 1453. Mitos y realidades, C.S.i.C., Madrid, 317-349.
D’ OLWER, L. N. (1961): “Tirant lo Blanc: examen de algunas cuestionesâ€, Nueva Revista de FilologÃa Hispánica xV: 141-142.
D’ OLWER, L. N. (19743): L’expansió de catalunya en la Mediterrà nia oriental, Proa, Barcelona.
DOUROU-ELIOPOULOU, M. (1997): “El Ducat d’Atenes i el Principat d’Acaia (1311-1388)â€, L’Avenç [Els catalans a Grècia] 213: 52-55, Barcelona.
DOUROU-ELIOPOULOU, M. [ÎΤΟΥΡΟΥ-ΗΛΙΟΠΥΛΟΥ, Μ.] (1995): “H καταλάνικη παÏουσία στην ΚÏήτη τον 14ο αιώναâ€, Î. Ε. ΠΑΠΑΔΟΓΙΑÎÎΑΚΗΣ (επιμ.), ΠεπÏαγμÎνα Ζ΄ ΔιεθνÎÏ‚ ΚÏÎ·Ï„Î¿Î»Î¿Î³Î¹ÎºÎ¿Ï Î£Ï…Î½ÎµÎ´Ïίου, ΙστοÏική και ΛαογÏαφική ΕταιÏεία ΡεθÏμνου, ΡÎθυμνο, Î’/2: 587-591.
DOUROU-ELIOPOULOU, M. (1997): “Οι Δυτικοί στη ΒενετοκÏατουμÎνη Ρωμανία (ΚÏήτη, Μεθώνη, ΚοÏώνη) από το 1261 ως το 1386. Γενική επισκόπησηâ€, ΘησαυÏήσματα 27: 37-64.
DOUROU-ELIOPOULOU, M. (2005): Το ΦÏάγκικο Î Ïιγκιπάτο της ΑχαÎας (1204-1432). ΙστοÏία, ΟÏγάνωση, Κοινωνία, Εκδόσεις Βάνιας, θεσσαλονίκη.
DOUROU-ELIOPOULOU, M. (2012α): “ΑÏαγώνιοι και καταλανοί. Τα καταλανικά δουκάτα των Αθηνών και των ÎÎων ΠατÏώνâ€, M. ÎΤΟΥΡΟΥ-ΗΛΙΟΠΥΛΟΥ (επιμ.), Από τη Δυτική ΕυÏώπη στην Ανατολική Μεσόγειο. Οι σταυÏοφοÏικÎÏ‚ ηγεμονίες στη Ρωμανία (13ος-15ος αιώνας). ΠολιτικÎÏ‚ και θεσμικÎÏ‚ Ï€Ïαγματικότητες, ΠανεπιστημιακÎÏ‚ Εκδόσεις ΚÏÏ€Ïου - Εκδόσεις Gutenberg, Αθήνα, 117-129.
DOUROU-ELIOPOULOU, M. (2012β): “Οι Καταλανοί του Δουκάτου των Αθηνών και οι σχÎσεις τους με τους ΦÏάγκους τον 14ο αιώναâ€, ΙÎΣΤΙΤΟΥΤΟ ΘΕΡΒΑÎΤΕΣ, Η Καταλανο-αÏαγωνική κυÏιαÏχία στον ελληνικό χώÏο, Αθήνα, 7-22.
DOUROU-ELIOPOULOU, M. (2013): Οι Δυτικοί στη Ρωμανία (13ος-15ος ΑΙΩÎΑΣ). Μία ΕÏευνητική Î ÏοσÎγγιση, ΚοÏάλι, Αθήνα.
DURÃN I DUELT, D. (2002): “Tension et equilibre dans les petites communautes d’occidentaux à Constantinople: l’example des Catalans au xVe siècleâ€, M. BALLARD, A. DUCELLiER (επιμ.), Migrations et diásporas Méditérranéennes (X-XVI siècles), Paris, 97-102.
DURÃN I DUELT, D. (2009): “Presencia Hispánica en Rodas. A propósito del Albergue de la Lengua Españolaâ€, MRAMEGH 19: 97-112.
ESPADALER, A. M. (1995): “Piezas para construir Tirant», J. PAREDES NÚÑEZ (επιμ.), Estudios sobre el ‘Tirant lo Blanc’, Universidad de Granada, 59-74.
FERRER, F. (1989): Romans de la armada del Soldá contra Rodes, J. AUFERIL (επιμ.), Barcino, Barcelona.
FERRER I MALLOL, M. (επιμ.) (2003): Els catalans a la Mediterrà nia oriental a l’edat mitjana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
GIUNTA, F. (1959): Aragonesi e catalani nel Mediterraneo, Palermo [t.I, 159-192].
GREGORAS, N. (1973): Rhomäische Geschichte. J. L. VAN DIETEN (επιμ.), Anton Hiesermann Verlag, Stuttgart.
HAUF, A. (2003): “Historia versus literatura: Apunts sobre Rodes, Grècia i l’orient en textos catalnas medievalsâ€, FERRER I MALLOL, M. (επιμ.), Els catalans a la Mediterrà nia oriental a l’edat mitjana, institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 327-357.
HAUF, A. (επιμ.) (2005): Tirant Lo Blanch. εκδ. Tirant lo Blanch, Valencia.
ΙÎΣΤΙΤΟΥΤΟ ΘΕΡΒΑÎΤΕΣ (2012): Η Καταλανο-αÏαγωνική κυÏιαÏχία στον ελληνικό χώÏο, Αθήνα.
JACOBY, D. (1996): “La «Compagnie Catalane» et l’état catalan de Grèce. Quelques aspects de leur histoireâ€, Journal de Savants 2.2: 78-103.
JACOBY, D. (1997): “L’estat català a Grècia: Evolució internaâ€, L’avenç [Els catalans a Grècia] 213: 18-21.
JACOBY, D. (2003): “L’état catalán en Grèce: societé et institutions politiquesâ€, FERRER I MALLOL, M. (επιμ.), Els catalans a la Mediterrà nia oriental a l’edat mitjana,institut d’Estudis Catalans,Barcelona, 79-102.
JIMÉNEZ DE LA ESPADA, M. (1874): Pedro Tafur, andanças e viajes de Pedro Tafur por diversas partes del mundo avido (1435-1439), imprenta M. Ginesta, Madrid.
ΚΙΟΡΙΔΗΣ, Ι. (2016): Ραμον ΜουντανεÏ. Το ελληνικό τμήμα του ΧÏονικοÏ. Ramon Muntaner. La secció grega de la crònica, με συνεÏγασία των E. FERRER, J. J. POMER & J. REDONDO, Ed. Rhemata.
L’AVENÇ (1997): L’avenç. revista de història i cultura, αÏιθ. 213: Els catalans a Grècia, Barcelona.
LAIOU, A. (1972): Constantinople and the Latins. The Foreign Policy of Andronicus II. 1282-1328, Cambrigde, Massachusetts.
LEGRAND, E. (1874): Recueil de chansons populaires grecques, Collection de monuments pour servir à l’étude de la langue néo-hellénique, Maisonneuve & Coe, Paris [nouvelle Série, i, 48, 74-76].
MALTEZOU, CH. (2003): “Attività catalana in Creta (XIV sec.)â€, FERRER I MALLOL, M. (επιμ.), Els catalans a la Mediterrà nia oriental a l’edat mitjana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 113-128.
MARCOS, E. (1996): Die Byzantinisch-Katalanischen Beziehungen im 12. und 13. Jahrhundert unter besonderer
Berücksichtigung der Chronik Jakobs I. von Katalonien-Aragon, Institut für Byzantinistik,Nneugriechische Philologie und Kunstgeschichte der Ludwig-Maximilians Universität, Miscellanea Byzantina Monacensia 37.
MARCOS, E. (1997): “La compañia Catalana i Bizanciâ€, L’avenç [Els catalans a Grècia] 213: 12-17.
MARCOS, E. (2003): “Els catalans i l’imperi bizantÃâ€, FERRER I MALLOL, M. (επιμ.), Els catalans a la Mediterrà nia oriental a l’edat mitjana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 23-78.
MARINESCO, C. (1953-1954): “Du nouveau sur Tirant Lo Blanchâ€, Estudis romà nics iV: 137-203.
MARINESCO, C. (1956): “Nuevas notas sobre «Tirant Lo Blanch»â€, Brah CXXXVIII: 287-305 [= 1953-1954].
MARINESCO, C. (1957): “Deux Empereurs byzantins en occident: Manuel II et Jean VIIIi Paléologueâ€, comptes rendus des séances de l’académie des inscriptions et Belles-Lettres 101-1: 23-35.
MARINESCO, C. (1979): “Nouvelles recherches sur le Tirant lo Blancâ€, Estudis Universitaris catalans xiii: 410-414.
MARINESCO, C. (1994): La politique orientale d’Alfonse V d’Aragon, roi de naples (1416-1458), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
MONCADA, F. DE (1623): Expedición de catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, Espasa Calpe, Madrid.
MONCADA, F. DE [ΜΟÎΚΑΔΑ, Φ. ÎΤΕ] (1984): ΕκστÏατεία των Καταλανών και ΑÏαγονÎζων κατά ΤοÏÏκων και Ελλήνων, Ι. ΙΑΤΡΙΔΗ (επιμ.), Βιβλιοπώλειον της Εστίας, Αθήνα.
MORFAKIDIS, M. (1981): “Los catalanes en Grecia en la obra de nicéforo Gregorásâ€, Cuadernos de Estudios Medievales VI-VII: 155-178.
MORFAKIDIS, M. (1987): “La presencia catalana en Grecia: relaciones entre griegos y catalanes según las fuentesâ€, Erytheia 8.2: 217-231.
MORFAKIDIS, M. [ΜΟΡΦΑΚΙΔΗΣ, Μ.] (2002): “Οι Καταλανοί στον ελληνικό νησιωτικό χώÏο τον ΙΔ’ αιώναâ€, Î Ïακτικά του Β’ ΕυÏÏ‰Ï€Î±ÏŠÎºÎ¿Ï Î£Ï…Î½ÎµÎ´Ïίου Îεοελληνικών Σπουδών, ΡÎθυμνο, 10-12 Μαίου 2002, Ελληνικά ΓÏάμματα, Αθήνα.
MORFAKIDIS, M. - ALCALDE, C. (1983): “La ‘Crónica de Galaxeidion’. Aportación a la bibliografÃa sobre la dominación catalana en Grecia, Unidad y pluralidad en el mundo antiguoâ€, Unidad y pluralidad en el mundo Antiguo. Actas del VI Congreso Español de Estudios Clásicos, Madrid, vol. II, 183-190.
MUNTANER, R. (1558): Chronica o descripció dels fets e hazanyes del inclyt rey Don Jaume Primer, rey d’Aragó, de Mallorques e de Valencia, compte de Barcelona e de Muntpeller, e de molts de sos descendents, Imprenta Viuda de Joan Mey Flandro, Valencia.
MUNTANER, R. [ΜΟΥÎΤΑÎΕ Ρ.] (2014): Η εκστÏατεία των Καταλανών στην Ανατολή [Î. ΠΡΑΤΣΙÎΗΣ: ΜετάφÏαση, Î Ïόλογος, Εισαγωγή, Σχόλια], Στοχαστής, Αθήνα.
NICOL D. M. (1992): The immortal Emperor. The Life and Legend of Constantine Palaiologos, Last Emperor of the romans, Cambridge University Press.
OSTASZ, W. (2007): “Kompania KataloÅ„ska a idea wskrzeszenia Cesartswa ÅaciÅ„skiego i Krucjatowe Projekty lat 1302-1305â€, Studenckie Zeszyty historyczne. KoÅ‚a naukowego historyków Studentów Uniwersytetu JagielloÅ„skiego 11: 15-32.
OSTASZ, W. (2009): Śródziemnomorska kariera rogera de Flor do roku 1303 [Praca magisterska] Kraków.
OSTASZ, W. (2011): “Roger de Flor’s Campaign of 1304 in Western Anatolia: A Reinterpretationâ€, in Between Constantines: representations and Manifestations of an Empire, Oxford Byzantine Society International Graduate Conference 2011 (University of Oxford, 4-5 March 2011).
PAQUIMERES, J. (1835): De Michaele et Andronico Palaeologis libri XIIIi, I. BEKKER (επιμ.), v. 1-2, (s.e.) Bonn.
PERTUSI, A. (ed.) (1976): La caduta di Costantinopoli. Le testimonianze dei contemporanei, Fondazione Lorenzo Valla, Verona.
REYERO, C. (1998): El arte en el Senado, Senado, Madrid [286-288].
RIQUER, M. DE, (1990): Aproximació al Tirant lo Blanc, Quaderns Crema, Valencia.
RIQUER, M. DE (1992): Tirant lo Blanch, novela de historia y ficción, Sirmio, Barcelona.
ROCCATAGLIATA, A. (1978): “Da Bisanzio a Chio nel 1453â€, Miscellanea di Storia italiana e mediterranea per Nino Lamboglia, Collana storica di Fonti e Studi 23: 383-408, Istituto di paleografia e storia medievale, Università di Genova [σ. 386].
RUBIÓ I LLUCH, A. (1886): Los navarros en Grecia y el Ducado catalán de Atenas en la época de su invasión, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona.
RUBIÓ I LLUCH, A. (1888): La expedición y dominación de los Catalanes en Oriente juzgadas por los griegos, 12-13 febrero, Real Academia de las Buenas Letras, Barcelona.
RUBIÓ I LLUCH, A. (1919): “Setge i conquesta de l’Acropolis d’Atenes per Rainer Acciajuoli (1387-1388)â€, miscellanees Crexells: 191-204, Barcelona.
RUBIÓ I LLUCH, A. (1947 [2001]): Diplomatari de l’Orient Catalá (1301-1409). Collecció de documents per a la Historia de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopatria, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
RUNCIMAN, S. (1965): The Fall of Constantinople, 1453, Cambridge University Press.
ΣΑθΑΣ, Κ. (1865 [1914]): Το χÏονικό του Γαλαξειδίου, Αθήνα.
SCHLUMBERGER, G. L. (1902): Expédition des “Almugavares†ou routiers Catalans en Orient de l’án 1302 à l’an 1311, Plon, Paris.
SERRANO, M. (2007): “Testimonios occidentales y griegos previos a la CaÃda: C. Buodelmonti y I. Kananósâ€, E. MOTOS - M. MORFAKIDIS (επιμ.), Constantinopla. 550 años de su caÃda, Centro de Estudios Bizantinos, Neogriegos y Chipriotas, Granada, T. I, 323-334.
SERRANO, M. (2011α): “Continuidad e innovación en Bizancio: La crónica de i. Kananósâ€, Actas del XII Congreso Español de Estudios Clásicos, S.E.E.C., Madrid, vol. III, 145-151.
SERRANO, M. (2011β): “Elements històrics de l’imperi Bizantà en el Tirant lo Blanch de Joanot Martorellâ€, V. MARTINES (επιμ.), Tirant Lo Blanch Poliglota (1511-2011). Cincents anys de traduccions i estudis, Marfil, GandÃa, 57-61.
SERRANO, M. (2013): “La crónica de Ioannis Kananós de un asedio contra Constantinopla (1422)â€, F. GARCÃA, P. GONZÃLEZ, F. HERNÃNDEZ, O. OMATOS (επιμ.), Τη γλώσσα μου Îδωσαν ελληνική. Homenaje a la profesora P. Stavrianopulu, Logos Verlag, Berlin, 521-542.
SETTON, K. M. (1948): Catalan domination of Athens. 1311-1388, Cambrigde, Massachusetts.
ΣΤΑΜΑΤΙΑΔΟΥ, Ε. (1869): Οι Καταλανοί εν τη Ανατολή, ΤυπογÏαφείο Κ. Αντωνιάδου, Αθήνα.
TIRANT LO BLAMCH POLIGLOTA (1511-2011). Cinc-cents anys de traduccions i estudis (2011): V. MARTiNES (επιμ.), Marfil, GandÃa.
ZACHARIADOU, E. (1980): “The Catalans of Athens and the Beginning of the Turkish Expansion in the Aegean Areaâ€, Studi medievali [3rd ser.] 21.2: 821-838, Spoleto.
ZACHARIADOU, E. (1997): “Catalans, Turcs i Veneciansâ€, L’Avenç [Els Catalans a Grècia] 213: 22-25, Barcelona.
ZAKYTHINOS, D. (1975): Le Despotat Grec de Morée, 2 vols., Variorum Reprints, London.
Los autores conservan los derechos de autor y garantizan a la revista el derecho de ser la primera publicación del trabajo al igual que licenciarlo bajo una Creative Commons Attribution License que permite a otros compartir el trabajo con un reconocimiento de la autorÃa del trabajo y la publicación inicial en esta revista.
Los autores pueden establecer por separado acuerdos adicionales para la distribución no exclusiva de la versión de la obra publicada en la revista (por ejemplo, situarlo en un repositorio institucional o publicarlo en un libro), con un reconocimiento de su publicación inicial en esta revista.




